Llistat de punts

Fomenta, en la teva ànima i en el teu cor —en la teva intel·ligència i en el teu voler—, l'esperit de confiança i d'abandó en la Voluntat amorosa del Pare celestial… —D'allí neix la pau interior que anheles.

Ets extraordinàriament feliç. A vegades, quan t'adones que un fill de Déu l'abandona, sents —enmig de la teva pau i del teu goig íntims— un dolor d'afecte, una amargor, que ni torba ni inquieta.

—Bé, però… ¡posa-hi tots els mitjans perquè reaccioni…, i confia amb certitud en Jesucrist! Així les aigües tornen sempre a mare.

Quan t'abandonis de veritat en el Senyor, aprendràs a acontentar-te amb allò que vingui, i a no perdre la serenitat, si les tasques —a pesar d'haver-hi posat tot el teu esforç i els mitjans oportuns— no surten al teu gust… Perquè hauran «sortit» com li convé a Déu que surtin.

Continues tenint distraccions i faltes, i et dolen! Ensems, camines amb una alegria que sembla que et farà esclatar.

Per això, perquè et dolen —dolor d'amor—, els teus fracassos ja no et treuen la pau.

Quan ens trobem a les fosques, encegada i inquieta l'ànima, hem d'acudir, com Bartimeu, a la Llum. Repeteix, crida, insisteix amb més força, Domine, ut videam! —¡Senyor, que hi vegi!… I es farà el dia per als teus ulls, i podràs gaudir amb la lluminària que Ell et concedirà.

Paradoxa: des que em vaig decidir a seguir el consell del Salm: «llença sobre el Senyor les teves preocupacions, i Ell et sostindrà», cada dia tinc menys preocupacions al cap… I al mateix temps, amb el treball adient, es resol tot, amb més claredat!