Llistat de punts

Aquell jove sacerdot acostumava a adreçar-se a Jesús, amb les paraules dels Apòstols: edissere nobis parabolam —explica'ns la paràbola. I afegia: Mestre, fica en les nostres ànimes la claredat de la teva doctrina, perquè mai no manqui en les nostres vides i en les obres…, i perquè la puguem donar als altres.

—Digues-li-ho tu també al Senyor.

Tingues sempre el valor, que és humilitat i servei de Déu, de presentar les veritats de la fe tal com són, sense cessions ni ambigüitats.

La fidelitat al Pontífex Romà implica una obligació clara i determinada: conèixer el pensament del Papa, manifestat en Encícliques o en altres documents, fent tot allò que estigui al nostre abast perquè tots els catòlics parin atenció al magisteri del Pare Sant, i acomodin a aquests ensenyaments la seva actuació en la vida.

Urgeix difondre la llum de la doctrina de Crist.

Atresora formació, omple't de claredat d'idees, de plenitud del missatge cristià, per tal de poder transmetre'l després als altres.

—No esperis unes il·luminacions de Déu, que no ha de donar-te-les, quan disposes de mitjans humans concrets: l'estudi, el treball.

No es pot separar la llavor de la doctrina de la llavor de la pietat.

La teva tasca de sembrador de doctrina podrà evitar els microbis que la facin ineficaç, només si ets piadós.

En les campanyes contra l'Església, hi maquinen moltes organitzacions —a vegades del bracet dels qui es diuen bons—, que mouen el poble amb premsa, fulls, pasquins, calúmnies, propaganda oral. En acabat, el porten per on volen: al mateix infern. Pretenen que la massa sigui amorfa, com si les persones no tinguessin ànima… i són de plànyer.

Però, com que tenen ànima, cal arrencar-les de les urpes d'aquelles organitzacions del mal i posar-les al servei de Déu.

Un tant per cent molt considerable de les persones que freqüenten els Sagraments, llegeix la premsa dolenta…

Amb calma i amb amor de Déu, hem de pregar i donar doctrina, perquè no llegeixin aquella paperassa endimoniada que, segons diuen —perquè ells se'n donen vergonya—, compren els de casa seva, encara que potser ho facin ells mateixos.