Llistat de punts

«Tot ho puc en Aquell que em conforta». Amb Ell no hi ha possibilitat de fracàs, i d'aquesta persuasió neix el sant «complex de superioritat» per afrontar les tasques amb esperit de vencedors, perquè Déu ens concedeix la seva fortalesa.

Quan es treballa per Déu, cal tenir «complex de superioritat», t'he assenyalat.

Però, em preguntaves, ¿això no és una manifestació de supèrbia? —No! És una conseqüència de la humilitat, d'una humilitat que em fa dir: Senyor, Tu ets el qui ets. Jo sóc la negació. Tu tens totes les perfeccions: el poder, la fortalesa, l'amor, la glòria, la saviesa, l'imperi, la dignitat… Si jo m'uneixo a Tu, com un fill que es posa en els braços forts del seu pare o a la falda meravellosa de la seva mare, sentiré la calor de la teva divinitat, sentiré les llums de la teva saviesa, sentiré córrer per la meva sang la teva fortalesa.

T'entestes a caminar tot sol, fent la teva pròpia voluntat, guiat exclusivament pel teu propi judici… i, ja ho veus!, el fruit es diu «infecunditat».

Fill, si no rendeixes el teu judici, si ets superb, si et dediques al «teu» apostolat, treballaràs tota la nit —tota la teva vida serà una nit!—, i quan al final claregi tindràs les xarxes buides.

Quan vagis a fer una tasca d'apostolat, aplica't allò que deia un home que cercava Déu: «Avui començo a predicar una tanda d'exercicis per a capellans. ¡Tant de bo n'obtinguem molt de fruit: jo, el primer!»

—I més tard: «ja porto alguns dies d'exercicis. Els exercitants són cent vint. Espero que el Senyor farà una bona labor en les nostres ànimes».

Fill, ¡val la pena que siguis humil, obedient, lleial, que et xopis de l'esperit de Déu, per dur-lo —des de l'indret que ocupes, des del teu lloc de treball— a tota la gent que pobla el món!

T'entestes a anar pel teu compte, i la teva labor resulta estèril.

Obeeix, sigues dòcil: ja que de la mateixa manera que és de necessitat posar cada roda d'una màquina en el seu lloc (altrament, s'atura, o es deformen les peces; i, sens dubte, no produeix o el seu rendiment és molt escàs), així també un home o una dona, fora del seu camp d'acció, més aviat seran una nosa que no pas un instrument d'apostolat.

L'apòstol no té altre fi que deixar obrar el Senyor, fer-se disponible.

Sovinteges el tracte d'aquell company que amb prou feines et diu bon dia…, i et costa.

—Persevera i no el jutgis; deu tenir «els seus motius», de la mateixa manera que tu alimentes els teus per encomanar-lo més cada jornada.

Una cosa és la santa coacció i una altra la violència cega o la venjança.

El primer pas per apropar-ne d'altres als camins de Crist és que et vegin content, feliç, segur en el teu caminar cap a Déu.

Tracta amb estima, amb afecte —amb caritat cristiana!—, el qui s'equivoca, però sense admetre componiments en allò que vagi contra la nostra santa Fe.

Comprensió, caritat real. Quan de veres l'hagis aconseguida, tindràs el cor gran amb tothom, sense discriminacions, i viuràs —també amb els qui t'han maltractat— el consell de Jesús: «veniu a mi tots els qui aneu afeixugats…, que Jo us alleujaré».