Llistat de punts

Fill, per les teves pròpies forces, no pots res en el terreny sobrenatural; però, si ets instrument de Déu, ho podràs tot!: omnia possum in eo qui me confortat! —tot ho puc en Aquell que em conforta!, perquè Ell vol, per la seva bondat, utilitzar instruments ineptes, com tu i com jo.

Davant l’aparent esterilitat de l'apostolat, t’assalten les avantguardes d’una onada de descoratjament, que la teva fe refusa amb fermesa… —Però t’adones que necessites més fe, humil, viva i operativa.

Tu, que desitges la salut de les ànimes, crida com el pare d’aquell noi malalt, posseït pel diable: Domine, adiuva incredulitatem meam! —Senyor, ajuda la meva incredulitat!

No ho dubtis: es repetirà el miracle.

Déu Nostre Senyor, si perseveres en l'oració amb «perseverança personal», et donarà els mitjans que necessites, per ser més eficaç i per estendre el seu regnat en el món.

—Però cal que restis fidel: demana, demana, demana… Penses que et comportes així?

No t'amoïnis si ara la teva labor sembla estèril. Quan la sembra és de santedat, no es perd; uns altres en recolliran el fruit.

L'esperit de pobresa, de despreniment dels béns terrenals, redunda en l'eficàcia de l'apostolat.

Es una caritat falsa la que perjudica l’eficàcia sobrenatural de l'apostolat.

Si ets fidel als impulsos de la gràcia, donaràs bons fruits: fruits duradors per a la glòria de Déu.

—Ser sant comporta ser eficaç, encara que el sant no toqui ni vegi l'eficàcia.

Qui sunt isti, qui ut nubes volant, et quasi columbae ad fenestras suas? —¿qui són aquests que volen com núvols, com els coloms cap als seus nius?, pregunta el Profeta. I comenta un autor: «els núvols tenen l'origen en el mar i en els rius, i després d'una circulació o cursa més o menys llarga, retornen a la seva font».

I t'afegeixo: això has de ser tu: núvol que fecundi el món, fent-li viure vida de Crist… Aquestes aigües divines banyaran —xopant-les— les entranyes de la terra; i, en lloc de fer-se brutes, es filtraran en travessar tanta impuresa, i faran rajar fonts puríssimes, que després es faran rierols i rius immensos per sadollar la set de la humanitat. —En acabat, retira't al teu Refugi, al teu Mar immens, al teu Déu, sabent que aniran madurant més fruits, amb el regatge sobrenatural del teu apostolat, amb la fecunditat de les aigües de Déu, que duraran fins a la fi dels temps.

De vegades, se'n va el cinquanta per cent de l'activitat en lluites intestines, que tenen com a fonament l’absència de la caritat, les històries i les xafarderies entre germans. D’altra banda, un vint-i-cinc per cent de l'activitat se'n va en la construcció d'edificis innecessaris per a l'apostolat. No s'ha de consentir mai la murmuració i no s'ha de perdre el temps bastint tantes cases, i així les persones seran apòstols cent per cent.

Dominus dabit benignitatem suam et terra nostra dabit fructum suum —el Senyor donarà la seva benedicció, i la nostra terra produirà el seu fruit.

—Sí, aquesta benedicció és l'origen de tot bon fruit, el clima necessari perquè en el nostre món puguem cultivar sants, homes i dones de Déu.

Dominus dabit benignitatem —el Senyor donarà la seva benedicció. —Però, fixa-t'hi bé, a continuació assenyala que Ell espera el nostre fruit —el teu, el meu—, i no un fruit raquític, escarransit, perquè no hàgim sabut entregar-nos; l'espera abundant, perquè ens curulla de benediccions.

Veies la teva vocació com aquelles càpsules que enclouen la llavor. Ja arribarà el moment de l'expansió, i hi haurà arrelament múltiple i simultani.

En moments de desorientació general, quan clames al Senyor, ¡per les seves ànimes!, sembla com si no t'escoltés, com si es fes el sord a les teves crides. Fins arribes a pensar que el teu treball apostòlic és inútil.

—No t'amoïnis! Continua treballant amb la mateixa alegria, amb la mateixa vibració, amb el mateix afany. —Deixa'm que hi insisteixi: quan es treballa per Déu, no hi ha res infecund!