Llistat de punts

Si estimes el Senyor, «necessàriament» has de notar el beneït pes de les ànimes, per tal de dur-les a Déu.

L'apòstol sense oració habitual i metòdica cau per força en la tebiesa…, i deixa de ser apòstol.

No posis obstacles a la gràcia: has d’estar convençut que, per a ser llevat, et cal ser sant, lluitar per identificar-te amb Ell.

D'acord: la teva preocupació han de ser «ells». Però la teva primera preocupació has de ser tu mateix, la teva vida interior; perquè si no, no podràs servir-los.

Déu Nostre Senyor et vol sant, per tal que santifiquis els altres. —I per això, cal que tu —amb valentia i sinceritat— et miris a tu mateix, que miris el Senyor Déu Nostre…, i després, solament després, que miris el món.

S'ha posat de relleu, moltes vegades, el perill de les obres sense vida interior que les animi: però s'hauria també de subratllar el perill d'una vida interior —si és que pot existir— sense obres.

La santedat —quan és vertadera— es desborda del vas, per omplir uns altres cors, unes altres ànimes, d'aquella sobreabundància.

Els fills de Déu ens santifiquem, santificant. —Es difon al teu entorn la vida cristiana? Pensa-hi cada dia.

Sense vida interior, sense formació, no hi ha veritable apostolat ni obres fecundes: la labor és precària i fins i tot fictícia.

—¡Quina responsabilitat, per tant, la dels fills de Déu!: hem de tenir fam i set d'Ell i de la seva doctrina.

Així com la immensa maquinària de dotzenes de fàbriques s'atura, resta sense força, quan el corrent elèctric s'interromp, també l'apostolat deixa de ser fecund sense l'oració i la mortificació, que mouen el Cor Sacratíssim de Crist.

L'apostolat —manifestació evident de vida espiritual— és aquell aleteig constant que fa sobrenaturalitzar cada detall —gran o petit— de la jornada, per l'amor a Déu que es posa en tot.

Jesús, que el meu pobre cor s'empleni de l'oceà del teu Amor, amb unes onades tals que netegin i expulsin de mi tota la meva misèria… aboca les aigües puríssimes i ardents del teu Cor en el meu, fins que, satisfet el meu deler d'estimar-te, no podent retenir més afectes de diví incendi, esclati —morir d'Amor!—, i salti aquell Amor teu, en cascades vivificadores i irresistibles i fecundíssimes, cap a altres cors que vibrin, pel contacte d'aquestes aigües, amb vibracions de Fe i de Caritat.

Anirem a Jesús, al Tabernacle, a conèixer-lo, a digerir la seva doctrina, per lliurar aquell aliment a les ànimes.