Llistat de punts

Fills de Déu. —Portadors de l'única flama capaç d’il·luminar els camins terrenals de les ànimes, de l'únic fulgor, en el qual mai no s'hi podran donar obscuritats, penombres ni ombres.

—El Senyor se serveix de nosaltres com de torxes, perquè aquella llum il·lumini… De nosaltres depèn que molts no restin en tenebres, sinó que caminin per senderes que menen fins a la vida eterna.

Ens hi trobem bé, Senyor, dins la teva mà ferida. Estreny-nos ben fort!, masega'ns!, fes que perdem tota la misèria terrenal!, que ens purifiquem, que ens encenguem, que ens sentim amarats en la teva Sang!

—I en acabat, llança'ns lluny!, lluny, amb afanys de collita, a una sembra cada dia més fecunda, per Amor a Tu.

Una ona bruta i podrida —roja i verda— s'entesta a submergir la terra, escopint la seva porca saliva damunt la Creu del Redemptor…

I Ell vol que surti de les nostres ànimes una altra onada —blanca i poderosa, com la destra del Senyor, que ofegui, amb la seva puresa, la podridura de tot materialisme i neutralitzi la corrupció, que ha inundat l'Orbe: a això vénen —i a més— els fills de Déu.

Dol de veure que, després de dos mil anys, en el món siguin tan pocs els qui s'anomenen cristians. I que, dels qui es diuen cristians, n'hi hagi tan pocs que visquin la veritable doctrina de Jesucrist.

Val la pena jugar-se la vida sencera!: treballar i patir, per Amor, per a tirar endavant els designis de Déu, per a corredimir.

¡Oh Jesús…, enforteix les nostres ànimes, aplana el camí i sobretot, embriaga'ns d'Amor!: fes-nos així fogueres vives, que encenguin la terra amb el foc diví que Tu vas portar.

Si has estat elegit, cridat per l'Amor de Déu, per a seguir-lo, tens obligació de respondre-li…, i tens també el deure, no menys fort, de conduir, de contribuir a la santedat i al bon caminar dels teus germans els homes.

Els cristians venim a recollir, amb esperit de joventut, el tresor de l'Evangeli —que sempre és nou—, per fer-lo arribar a tots els racons de la terra.

Persuadeix-te'n: si vols —com que Déu t'escolta, t'estima, et promet la glòria—, tu, protegit per la mà omnipotent del teu Pare del Cel, pots ser una persona plena de fortalesa, disposada a donar testimoni a tot arreu de la seva amable doctrina vertadera.

Poder de fer miracles!: quantes ànimes mortes, i fins i tot podrides, ressuscitaràs, si permets que Crist actuï en tu.

En aquells temps, narren els Evangelis, passava el Senyor, i ells, els malalts, el cridaven i el cercaven. També ara passa Crist amb la teva vida cristiana i, si el secundes, quants n'hi haurà que el coneixeran, el cridaran, li demanaran ajut i se'ls obriran els ulls a les llums meravelloses de la gràcia.

No ens podem atribuir mai el poder de Jesús, que passa entre nosaltres. El Senyor passa, i transforma les ànimes, quan ens posem tots al seu costat, amb un sol cor, amb una sola convicció, i amb un sol desig de ser bons cristians; però és Ell, no tu, ni jo. És Crist que passa!

—I a més, es queda en els nostres cors —¡en el teu i en el meu!—, i en els nostres sagraris.

—És Jesús que passa, i Jesús que es queda. Roman en tu, en cada un de vosaltres i en mi.

Per a tu, que et queixes d'estar sol, i del fet que l'ambient és agressiu: pensa que Crist Jesús, Bon Sembrador, a cada un dels seus fills ens estreny en la seva mà ferida —com al blat—; ens inunda amb la seva Sang, ens purifica, ens neteja, ens embriaga!…; i després, generosament, ens llança pel món un a un: que el blat no se sembra a sacs, sinó gra a gra.

Afirmes que vols ser apòstol de Crist.

—Em fa molta alegria sentir-te. Demano al Senyor que et concedeixi perseverança. I recorda que, de la nostra boca, del nostre pensament, del nostre cor, no n'han de sortir més que motius divins, fam d'ànimes, temes que d'una manera o d'una altra menen a Déu; o, almenys, que no t'aparten d'Ell.