Llistat de punts
¿Adotzenar-te? ¿¡Tu... un de tants!? ¡Si has nascut per a cabdill!2 Entre nosaltres no hi ha lloc per als tebis. Humilia’t i Crist et tornarà a encendre amb focs d’Amor.
El secret per donar relleu a allò que és més humil, fins i tot al més humiliant, és estimar.
Jesús, que sigui jo l’últim en tot... i el primer en l’Amor.
Si ets tan miserable, ¿com és que t’estranya que els altres tinguin misèries?
Tu, savi, d’anomenada, eloqüent, poderós: si no ets humil, no vals res. —Talla, arrenca aquest «jo» que tens en grau superlatiu —Déu t’ajudarà—, i llavors podràs començar a treballar per Crist, al darrer lloc del seu exèrcit d’apòstols.
Per supèrbia. —Ja t’estaves creient capaç de tot, tu sol. —Et va deixar un instant, i vas anar per terra. —Sigues humil i el seu suport extraordinari no et faltarà.
En perdre aquells consols humans t’has quedat amb una sensació de soledat, com penjat d’un filet sobre el buit de negre abisme. —I el teu clam, els teus crits d’auxili, sembla que no els escolta ningú.
Ben guanyada tens aquesta desemparança. —Sigues humil, no et busquis a tu, ni busquis la teva comoditat: estima la Creu —suportar-la és poc— i el Senyor escoltarà la teva oració. —I s’apaivagaran els teus sentits. —I el teu cor es tornarà a tancar. —I tindràs pau.
En carn viva. —Així, et trobes. Tot et fa patir en les potències i en els sentits. I tot t’és temptació...
Sigues humil —hi insisteixo—: veuràs com ben aviat et trauran d’aquest estat: i el dolor es tornarà joia: i la temptació, segura fermesa.
Però, mentrestant, revifa la fe; omple’t d’esperança; i fes actes continus d’Amor, encara que et pensis que només són de boca.
«Cabdill» no tenia, els primers anys trenta del segle passat (i abans), cap connotació directament política, encara que alguns polítics, de la dreta o de l’esquerra, la utilitzessin, com la feien servir en molts altres àmbits. Qualsevol cap de qualsevol organització —fins i tot el Papa de Roma—podia ser anomenat o tractat com a cabdill, que era una manera de parlar d’una persona principal, sense més valoracions. L’autor, aquí, encoratja tots els lectors perquè se sentin cridats per Déu a abandonar l’anonimat, com a cristians, i a ser conscients de la seva responsabilitat social. Poc després, l’abús polític de «cabdill» faria que esdevingués un mot clarament connotat. Però llavors Consideraciones espirituales (1934) —d’on surten gairebé tots els punts que inclouen aquesta paraula—, ja feia temps que havia estat publicat. La referència documental més antiga d’aquesta paraula, a Camí, és de juny de 1930 (n. 833).
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/camino/6573/ (09/05/2024)