Llistat de punts

Te n'has de convèncer: quan es treballa per Déu, no hi ha dificultats que no es puguin superar, ni descoratjaments que facin abandonar la tasca, ni fracassos dignes d'aquest nom, per infructuosos que apareguin els resultats.

Persones de nacions diverses, de races distintes, d'ambients i professions molt diferents… Quan els parles de Déu, palpes el valor humà i sobrenatural de la teva vocació d'apòstol. És com si revisquessis, en la seva realitat total, el miracle de la primera predicació dels deixebles del Senyor: frases dites en una llengua estranya, que mostren un camí nou, han estat sentides per cada un en el fons del cor, en la seva pròpia llengua. I passa pel teu cap, amb nova vida, l'escena dels «parts, medes i elamites…» que s'han apropat feliços a Déu.

La fe és un requisit imprescindible en l'apostolat, que moltes vegades es manifesta en la constància per parlar de Déu, encara que els fruits triguin a venir.

Si perseverem, si insistim ben convençuts que el Senyor ho vol, també al teu voltant, pertot arreu, es captaran senyals d'una revolució cristiana: uns es donaran, d'altres es prendran seriosament la seva vida interior, i uns altres —els més fluixos—, si més no, restaran alertats.

Dies d’autèntica exultació: tres més!

Es compleixen les paraules de Jesús: «el meu Pare es glorifica en el fet que vosaltres porteu molt de fruit, i sigueu deixebles meus».

Vocacions, Senyor, més vocacions! No m'importa si la sembra fou meva o d'un altre —¡vas sembrar Tu, Jesús, amb les nostres mans!—; només sé que ens has promès la maduresa del fruit: et fructus vester maneat! —que el vostre fruit serà durador.

El Senyor vol de tu un apostolat concret, com el de la pesca d'aquells cent cinquanta-tres peixos grans —i no uns altres—, agafats a la dreta de la barca.

I em preguntes: ¿com és que, tot i saber-me pescador d'homes, vivint en contacte amb molts companys, i podent distingir les persones cap a les quals ha d'anar dirigit el meu apostolat específic, no pesco?… És que em falta Amor? És que em falta vida interior?

Escolta la resposta de llavis de Pere, en aquella altra pesca miraculosa: —«Mestre, tota la nit hem estar fatigant-nos, i no hem agafat res; no obstant això, segons la teva paraula, llançaré la xarxa». En nom de Jesucrist, comença de nou. —Fortifica’t: fora aquesta fluixedat!

No treballis en empreses apostòliques, construint només per al moment present… Dedica't a aquelles tasques amb l'esperança que d'altres —germans teus amb el mateix esperit— recolliran allò que sembres a tot vent, i remataran els edificis en què tu ara poses els fonaments.

Aquell capellà amic treballava pensant en Déu, agafat a la seva mà paterna, i ajudant els altres perquè assimilessin aquestes idees mares. Per això, es deia: quan tu et moriràs, tot anirà bé, perquè continuarà ocupant-se'n Ell.

La maledicència és filla de l'enveja; i l'enveja, el refugi dels infecunds.

Per això, davant l'esterilitat, examina el teu punt de mira: si treballes i no et molesta que d'altres també treballin i aconsegueixin fruits, aquella esterilitat és només aparent: ja arreplegaràs la collita al seu temps.