Llistat de punts

Agraeix al Senyor la contínua delicadesa, paternal i maternal, amb què et tracta.

Tu, que sempre vas somiar en grans aventures, t'has compromès en una empresa estupenda…, que et mena a la santedat.

Hi torno: agraeix-ho a Déu, amb una vida d'apostolat.

Persones de nacions diverses, de races distintes, d'ambients i professions molt diferents… Quan els parles de Déu, palpes el valor humà i sobrenatural de la teva vocació d'apòstol. És com si revisquessis, en la seva realitat total, el miracle de la primera predicació dels deixebles del Senyor: frases dites en una llengua estranya, que mostren un camí nou, han estat sentides per cada un en el fons del cor, en la seva pròpia llengua. I passa pel teu cap, amb nova vida, l'escena dels «parts, medes i elamites…» que s'han apropat feliços a Déu.

No podia ser més senzilla la manera de cridar Jesús els primers dotze: «vine i segueix-me».

Per a tu, que busques tantes excuses per no continuar aquesta tasca, s'acomoda com el guant a la mà la consideració que era molt pobra la ciència humana d'aquells primers; i, no obstant això, com van remoure els qui se'ls escoltaven!

—No m'ho oblidis: la labor la continua fent Ell, a través de cadascun de nosaltres.

¿Se t'escandalitzen perquè parles d'entrega als qui mai no havien pensat en aquest problema?… —Bé, i què?: si tu tens vocació d'apòstol d’apòstols.

Penetra cada dia més en la profunditat apostòlica de la teva vocació cristiana. —Ell aixecà fa vint segles —perquè tu i jo ho proclamem a l'orella dels homes— un banderí d'allistament, obert a tots els qui tenen un cor sincer i capacitat d'estimar… ¡Vols crides més clares que el ignem veni mittere in terram —he vingut a portar foc a la terra, i la consideració d'aquells dos mil cinc-cents milions d'ànimes que encara no coneixen Crist!

La teva tasca d'apòstol és gran i bonica. Ets al punt de confluència de la gràcia amb la llibertat de les ànimes; i assisteixes al moment solemníssim de la vida d'alguns homes: el seu encontre amb Crist.

Te n'has de convèncer: necessites formar-te bé, davant aquesta allau de gent que ens caurà al damunt amb la pregunta precisa i exigent: «—bé, què s'ha de fer?».

La teva vocació —crida de Déu— és de dirigir, d'arrossegar, de servir, de ser cabdill. Si tu, per falsa o mal entesa humilitat, t'aïlles, tancant-te en el teu racó, manques al teu deure d'instrument diví.

El Senyor ha tingut aquesta finesa d'Amor amb nosaltres: permetre'ns que conquistem la terra.

Ell —sempre tan humil!— volgué limitar-se a fer-ho possible… A nosaltres ens ha concedit la part més faedora i grata: la de l'acció i la del triomf.

Tu, que vius enmig del món, que ets un ciutadà més, en contacte amb homes que diuen que són bons o que són dolents…; tu, has de sentir el desig constant de donar a la gent la joia de què gaudeixes, perquè ets cristià.

Sal de la terra. —Nostre Senyor digué que els seus deixebles —també tu i jo— són sal de la terra: per immunitzar, per evitar la corrupció, per donar sabor al món.

—Però també afegí quod si sal evanuerit… —que si la sal perd el gust, serà llençada i trepitjada per la gent…

—Ara, davant molts fets que lamentem, ¿t'expliques el que no t'explicaves?

L'apòstol no ha de quedar-se en l'arrasador d'una criatura mediocre. Déu el crida perquè actuï com a portador d'humanitat i transmissor d'una novetat eterna. —Per això, l'apòstol necessita ser una ànima llargament, pacientment, heroicament formada.