Llistat de punts

L'heroisme del treball consisteix a «acabar» cada tasca.

Hi torno: és en la senzillesa de la teva labor ordinària, en els detalls monòtons de cada dia, que has de descobrir el secret —amagat, per a tants— de la grandesa i de la novetat: l'Amor.

T'està ajudant molt —em dius— aquest pensament: des dels primers cristians, quants comerciants s'hauran fet sants?

I vols demostrar que també ara resulta possible… —El Senyor no t'abandonarà en aquest afany.

Tu també tens una vocació professional, que «t'esperona». —Doncs, aquest «esperó» és l'ham per pescar homes.

Rectifica, per tant, la intenció, i no deixis d'adquirir tot el prestigi professional que puguis en servei de Déu i de les ànimes. El Senyor compta també amb «això».

Per acabar les coses, cal començar a fer-les.

—Sembla que sigui evident, però ¡et manca tantes vegades aquesta senzilla decisió!, i… ¡com s'alegra satanàs de la teva ineficàcia!

No es pot santificar una feina que humanament sigui un nyap, perquè no hem d'oferir a Déu tasques mal fetes.

A força de descurar detalls, pot fer-se compatible treballar sense parar i viure com un perfecte gandul.

M'has preguntat què pots oferir al Senyor. —No em cal pensar la meva resposta: el mateix de sempre, però més ben acabat, amb una culminació d'amor, que et dugui a pensar més en Ell i menys en tu.

Afirmes que vas entenent de mica en mica el que vol dir «ànima sacerdotal»… No t'enfadis si et contesto que els fets demostren que ho comprens només en la teoria. —Cada jornada et passa el mateix: al vespre, a l'examen, tot són desigs i propòsits; al matí i a la tarda, a la feina, tot són peròs i excuses.

¿Així és com vius el «sacerdoci sant, per a oferir víctimes espirituals, agradables a Déu per Jesucrist»?

Sempre ha ocorregut el mateix: el qui treballa, per recta i neta que sigui la seva actuació, fàcilment aixeca gelosies, suspicàcies, enveges. —Si ocupes un lloc de direcció, recorda que aquelles aprensions d'alguns, envers un col·lega concret, no són prou motiu per prescindir del «encartat»; més aviat mostren que pot ser útil en empreses més elevades.

El Senyor té dret —i cadascun de nosaltres obligació— que «en tot instant» el glorifiquem. Així doncs, si malbaratem el temps, robem glòria a Déu.

Treballar amb alegria no equival a treballar «alegrement», sense profunditat, com traient-se del damunt un pes molest… —Procura que, per atabalament o per lleugeresa, no perdin valor els teus esforços i, a fi de comptes, t'exposis a presentar-te davant Déu amb les mans buides.