Llistat de punts

Tu també tens una vocació professional, que «t'esperona». —Doncs, aquest «esperó» és l'ham per pescar homes.

Rectifica, per tant, la intenció, i no deixis d'adquirir tot el prestigi professional que puguis en servei de Déu i de les ànimes. El Senyor compta també amb «això».

M'has preguntat què pots oferir al Senyor. —No em cal pensar la meva resposta: el mateix de sempre, però més ben acabat, amb una culminació d'amor, que et dugui a pensar més en Ell i menys en tu.

Interessa que breguis, que hi posis el coll… De tota manera, col·loca els quefers professionals al seu lloc: són exclusivament mitjans per arribar al fi; mai no s'han de prendre, ni molt menys, com la cosa fonamental.

¡Quantes «professionalitis» impedeixen la unió amb Déu!

Perdona'm la insistència: l'instrument, el mitjà, no s'ha de convertir en fi. —Si el pes d'una aixada, en comptes del corrent, fos d'un quintar, el pagès no podria cavar amb aquella eina, gastaria tota la seva energia a carretejar-la, i la llavor no arrelaria, en quedar inutilitzada.

Sempre ha ocorregut el mateix: el qui treballa, per recta i neta que sigui la seva actuació, fàcilment aixeca gelosies, suspicàcies, enveges. —Si ocupes un lloc de direcció, recorda que aquelles aprensions d'alguns, envers un col·lega concret, no són prou motiu per prescindir del «encartat»; més aviat mostren que pot ser útil en empreses més elevades.

Cal estudiar… Però no n'hi ha prou. ¿Què es pot aconseguir de qui es mata per alimentar el seu egoisme, o de qui no persegueix altre objectiu que el d'assegurar-se la tranquil·litat, per d'aquí a uns anys?

Cal estudiar…, per guanyar el món i conquerir-lo per a Déu. Llavors elevarem el pla del nostre esforç, procurant que la tasca realitzada esdevingui encontre amb el Senyor, i serveixi de base als altres, als qui seguiran el nostre camí...

—D'aquesta manera, l'estudi serà oració.

Una impacient i desordenada preocupació per pujar professionalment, pot disfressar l'amor propi sota capa «de servir les ànimes». Amb falsia —no en trec ni una lletra—, ens forgem la justificació que no hem de desaprofitar certes conjuntures, certes circumstàncies favorables…

Gira els teus ulls a Jesús: Ell és «el Camí». També durant els seus anys amagats sorgiren conjuntures i circumstàncies «molt favorables», per a anticipar la seva vida pública. Als dotze anys, per exemple, quan els doctors de la llei s'admiraven de les seves preguntes i de les seves respostes… Però Jesucrist compleix la Voluntat del seu Pare, i espera: obeeix!

—Sense perdre aquesta santa ambició teva de portar a Déu el món sencer, quan s'insinuïn aquelles iniciatives —potser ànsies de deserció—, recorda que també a tu et toca obeir i ocupar-te d’aquesta tasca obscura, poc brillant, mentre el Senyor no et demani una altra cosa: Ell té els seus temps i les seves sendes.