Llistat de punts

L'heroisme del treball consisteix a «acabar» cada tasca.

Hi torno: és en la senzillesa de la teva labor ordinària, en els detalls monòtons de cada dia, que has de descobrir el secret —amagat, per a tants— de la grandesa i de la novetat: l'Amor.

Aquell stultorum infinitus est numerus —és infinit el nombre dels necis—, que trobem a l'Escriptura, sembla que creix cada dia. —En els llocs més diversos, en les situacions més inesperades, encoberts amb la capa del prestigi que donen els càrrecs —i fins les «virtuts»—, ¡quantes badades i quantes faltes de seny hauràs de suportar!

Però no m'explico que perdis el sentit sobrenatural de la vida, i restis indiferent: molt baixa deu ser la teva condició interior, si aguantes aquestes situacions —¡i no tens altre remei que aguantar-les!— per motius humans…

Si no els ajudes a descobrir el camí, amb un treball responsable i ben acabat —santificat!—, et fas com ells —neci—, o n'ets còmplice.

Obstacles?… —A vegades, n'hi ha. —Però, d'altres, te'ls inventes per comoditat o per covardia. ¡Amb quina habilitat formula el diable l'aparença d'aquells pretextos per no treballar…!, —perquè sap ben bé que la mandra és la mare de tots els vicis.

Preocupacions?… Jo no en tinc, de preocupacions —et vaig dir—, perquè tinc moltes ocupacions.

Ara, que tens moltes coses a fer, han desaparegut tots «els teus problemes»… —Sigues sincer: com que t'has decidit a treballar per Ell, ja no tens temps per pensar en els teus egoismes.

Treballar amb alegria no equival a treballar «alegrement», sense profunditat, com traient-se del damunt un pes molest… —Procura que, per atabalament o per lleugeresa, no perdin valor els teus esforços i, a fi de comptes, t'exposis a presentar-te davant Déu amb les mans buides.

T'espantes davant les dificultats, i et retraus. ¿Saps quin resum pot fer-se del teu comportament?: ¡comoditat, comoditat i comoditat!

Havies dit que estaves disposat a gastar-te, i a gastar-te sense limitacions, i te'm quedes en aprenent d'heroi. Reacciona amb maduresa!

Després de conèixer tantes vides heroiques, viscudes per Déu sense sortir del propi lloc, he arribat a aquesta conclusió: per a un catòlic, treballar no és complir, és estimar!: excedir-se gustosament, i sempre, en el deure i en el sacrifici.