Llistat de punts

Obstacles?… —A vegades, n'hi ha. —Però, d'altres, te'ls inventes per comoditat o per covardia. ¡Amb quina habilitat formula el diable l'aparença d'aquells pretextos per no treballar…!, —perquè sap ben bé que la mandra és la mare de tots els vicis.

Desplegues una activitat incansable. Però no et condueixes amb ordre i, per tant, no tens eficàcia. —Em recordes allò que vaig sentir, una vegada, de llavis molt autoritzats. Vaig voler lloar un súbdit davant el seu superior, i vaig comentar: si que treballa! —Em donaren aquesta resposta: digui vostè més aviat, si que es belluga!

—Desplegues una infatigable activitat estèril… Si que et bellugues!

Per treure importància a la labor d'un altre, xiuxiuejaves: no ha fet més que complir amb el seu deure.

I jo vaig afegir: —et sembla poc?… Per complir el nostre deure, el Senyor ens dóna la felicitat del Cel: euge serve bone et fidelis…intra in gaudium Domini tui —molt bé, servent bo i fidel, entra al goig etern!

El Senyor té dret —i cadascun de nosaltres obligació— que «en tot instant» el glorifiquem. Així doncs, si malbaratem el temps, robem glòria a Déu.

Et consta que la tasca és urgent, i que un minut concedit a la comoditat comporta un temps sostret a la glòria de Déu. —¿Què esperes, doncs, per aprofitar a consciència tots els instants?

A més a més, t'aconsello que consideris si aquells minuts que et sobren, al llarg de la jornada —ben sumats, són hores!—, no obeeixen al teu desordre o a la teva ganduleria.

La tristesa i la intranquil·litat són proporcionals al temps perdut. —Quan sentis impaciència santa per aprofitar tots els minuts, l'alegria i la pau t'emplenaran, perquè no pensaràs en tu.

Preocupacions?… Jo no en tinc, de preocupacions —et vaig dir—, perquè tinc moltes ocupacions.

Passes per una etapa crítica: un cert temor vague; dificultat per adaptar el pla de vida; una feina aclaparadora, perquè no en tens prou amb les vint-i-quatre hores del dia, per complir amb totes les teves obligacions…

—¿Has provat de seguir el consell de l'Apòstol: «que es faci tot decorosament i amb ordre»?, és a dir, en la presència de Déu, amb Ell, per Ell i només per a Ell.

Quan distribueixis el teu temps, has de pensar també a què destinaràs els espais lliures que es presentin a hores imprevistes.

Sempre he entès el descans com a apartament de les coses contingents de cada jornada, mai com a dies d'oci.

Descans significa estancar: fer còpia de forces, ideals, plans… En poques paraules: canviar d'ocupació, per tal de tornar, en acabat —amb nova empenta—, al quefer habitual.

Ara, que tens moltes coses a fer, han desaparegut tots «els teus problemes»… —Sigues sincer: com que t'has decidit a treballar per Ell, ja no tens temps per pensar en els teus egoismes.

No es tracta de realitzar les teves obligacions precipitadament, sinó de portar-les a terme sense pausa, al pas de Déu.