Llistat de punts

El Senyor, em tornarà a encendre l'ànima?… —T'asseguren que sí el teu cap i la profunda força d'un desig llunyà, que potser sigui esperança… —En canvi, el cor i la voluntat —d'un en sobra, de l'altra en falta— ho tenyeixen tot d'una melangia paralitzadora i erta, com una ganyota, com una burla amarga.

Escolta la promesa de l'Esperit Sant: «d'aquí a un temps brevíssim, vindrà Aquell que ha de venir i no tardarà. Mentrestant el meu just viurà de fe».

Mira quin conjunt de raonades desraons et presenta l'enemic, per tal que deixis l'oració: «no tinc temps» —i el perds contínuament—; «això no és per a mi», «jo tinc el cor eixut»…

L'oració no és problema de parlar o de sentir, sinó d'estimar. I s'estima, si un s'esforça per intentar dir alguna cosa al Senyor, encara que no es digui res.

Quan et vegis amb el cor eixut, sense saber què dir, recorre amb confiança a la Mare de Déu. Digues-li: Mare meva Immaculada, intercedeix per mi.

Si la invoques amb fe, Ella et farà tastar —enmig d'aquesta sequedat— la proximitat de Déu.

Quan ens trobem a les fosques, encegada i inquieta l'ànima, hem d'acudir, com Bartimeu, a la Llum. Repeteix, crida, insisteix amb més força, Domine, ut videam! —¡Senyor, que hi vegi!… I es farà el dia per als teus ulls, i podràs gaudir amb la lluminària que Ell et concedirà.