Llistat de punts

Per al teu examen diari: ¿he deixat passar alguna hora, sense parlar amb el meu Pare Déu?… ¿He conversat amb Ell, amb amor de fill? —Pots!

No ens vulguem enganyar… —Déu no és una ombra, un ésser llunyà, que ens crea i en acabat ens abandona; no és un amo que se'n va i ja no torna. Encara que no el percebem amb els nostres sentits, la seva existència és molt més vertadera que la de totes les realitats que toquem i veiem. Déu és aquí, amb nosaltres, present, viu: ens veu, ens escolta, ens dirigeix, i contempla les nostres accions més petites, les nostres intencions més amagades.

Ho creiem, això..., ¡però vivim com si Déu no existís! Perquè no tenim per a Ell, ni un sol pensament, ni una paraula; perquè no l'obeïm, ni mirem de dominar les nostres passions; perquè no li expressem amor, ni el desagreugem…

—Continuarem vivint amb una fe morta?

Si tinguessis presència de Déu, quantes actuacions «irremeiables» remeiaries.

¿Com podràs viure la presència de Déu, si no fas més que mirar a tot arreu?… —Estàs com borratxo de futilitats.

És possible que t'espanti aquesta paraula: meditació. —Et recorda llibres de tapes negres i velles, soroll de sospirs o de resos que són com cantilenes rutinàries… Però això no és meditació.

Meditar és considerar, contemplar que Déu és el teu Pare, i tu, el seu fill, necessitat d'ajuda; i en acabat donar-li gràcies per allò que ja t'ha concedit i per tot el que et donarà.

L'únic mitjà per conèixer Jesús: tractar-lo! En Ell trobaràs sempre un Pare, un Amic, un Conseller i un Col·laborador per a totes les activitats nobles de la teva vida quotidiana…

—I, amb el tracte, s'engendrarà l'Amor.

Si ets tenaç per assistir diàriament a unes classes, només perquè hi adquireixes uns coneixements… molt limitats, ¿com és que no tens constància per freqüentar el Mestre, sempre desitjós d'ensenyar-te la ciència de la vida interior, de gust i contingut eterns?

¿Què val l'home, o el guardó més gran de la terra, comparat amb Jesucrist, que esta sempre esperant-te?

Una estona de meditació diària —unió d'amistat amb Déu— és cosa pròpia de persones que saben aprofitar rectament la seva vida; de cristians conscients, que obren en conseqüència.