Llistat de punts

T'has rejovenit! Efectivament, t'adones que el tracte amb Déu t'ha retornat en poc temps a l'època senzilla i feliç de la joventut, fins i tot a la seguretat i goig —sense criaturades— de la infància espiritual… Mires al teu voltant, i comproves que als altres els passa el mateix: transcorren els anys des del seu encontre amb el Senyor i, amb la maduresa, s'enrobusteixen una joventut i una alegria indelebles; no és que estiguin joves: són joves i alegres!

Aquesta realitat de la vida interior atrau, confirma i subjuga les ànimes. Agraeix-li-ho diàriament ad Deum qui laetificat iuventutem —al Déu que omple d'alegria la teva joventut.

Potser ahir eres una d'aquelles persones amargades en les seves il·lusions, defraudades en les seves ambicions humanes. Avui, d'ençà que Ell es va ficar en la teva vida —¡gràcies, Déu meu!—, rius i cantes, i portes el somriure, l'Amor i la felicitat pertot arreu on vas.

Abans eres pessimista, indecís i apàtic.

Ara t'has transformat totalment: et sents audaç, optimista, segur de tu mateix…, perquè a la fi t'has decidit a buscar el teu suport només en Déu.

M'agrada comparar la vida interior a una indumentària, al vestit de bodes de què parla l'Evangeli. El teixit es compon de cada un dels hàbits o pràctiques de pietat que, com a fibres, fan consistent la tela. I així, igual que es menysprea un vestit amb un esquinç, encara que tota la resta estigui en bones condicions, si fas oració, si treballes…, però no ets penitent —o a l'inrevés—, la teva vida interior no és —per dir-ho així— íntegra.

A voltes deixes anar el teu mal caràcter, que aflora, més d'una vegada, amb forassenyada duresa. D'altres, no t'ocupes d'endreçar el cor i el cap, perquè siguin estatge agradós per a la Santíssima Trinitat… I sempre, al final et quedes força lluny de Jesús, a qui coneixes poc…

—Així, mai no tindràs vida interior.

Quantes coses noves has descobert! —Amb tot, de vegades ets un ingenu, i et penses que ho has vist tot, que ja t'ho saps tot… Després, toques amb les teves mans la riquesa única i insondable dels tresors del Senyor, que sempre et mostrarà «coses noves», si tu respons amb amor i delicadesa: i aleshores comprens que et trobes al principi del camí, perquè la santedat consisteix en la identificació amb Déu, amb aquest Déu nostre, que és infinit, inexhaurible.

Un cop més has sentit Crist molt a prop. —I un cop més has entès que ho has de fer tot per Ell.

Si fins ara, abans de trobar-lo, volies córrer en la teva vida amb els ulls oberts, per assabentar-te de tot; des d'aquest moment…, a córrer amb la mirada neta!, per tal de veure amb Ell allò que veritablement t'interessa.

Per anar endavant, en la vida interior i en l'apostolat, no és la devoció sensible allò que cal; sinó la disposició decidida i generosa, de la voluntat, davant els requeriments divins.