Llistat de punts

L'oració alguns cops es desenvoluparà de manera discursiva; d'altres, tal volta poques, plena de fervor; i, potser moltes, seca, seca, seca… Però allò que importa és que tu, amb l'ajuda de Déu, no et descoratgis.

Pensa en el sentinella que fa guàrdia: no sap si el Rei o el Cap de l'Estat és al palau; no té constància del que fa i, en la major part dels casos, el personatge desconeix qui el custodia.

—Amb el nostre Déu no passa res d'això: Ell viu on tu vius; s'ocupa de tu; et coneix i coneix els teus pensaments més íntims…: ¡no abandonis la guàrdia de l'oració!

A voltes deixes anar el teu mal caràcter, que aflora, més d'una vegada, amb forassenyada duresa. D'altres, no t'ocupes d'endreçar el cor i el cap, perquè siguin estatge agradós per a la Santíssima Trinitat… I sempre, al final et quedes força lluny de Jesús, a qui coneixes poc…

—Així, mai no tindràs vida interior.

El Senyor va sembrar en la teva ànima bona llavor. I es valgué —per a aquesta sembra de vida eterna— del mitjà poderós de l'oració: perquè tu no pots negar que, moltes vegades, trobant-te davant del Sagrari, cara a cara, Ell t'ha fet sentir —en el fons de l'ànima— que et volia per a Si, que havies de deixar-ho tot… Si ara ho negues, ets un traïdor miserable; i, si ho has oblidat, ets un ingrat.

S'ha valgut també —no ho dubtis, com tampoc no ho has dubtat fins ara— dels consells o insinuacions sobrenaturals del teu Director, que t'ha repetit amb insistència paraules que no pots passar per alt; i es valgué al començament, a més —sempre per a dipositar la bona llavor en la teva ànima—, d'aquell amic noble, sincer, que et digué veritats fortes, plenes d'amor de Déu.

—Però, amb ingènua sorpresa, has descobert que l'enemic ha sembrat jull en la teva ànima. I que en continua sembrant, mentre tu dorms còmodament i afluixes en la vida interior. —Aquesta, i no una altra, és la raó per la qual trobes en la teva ànima plantes enganxoses, mundanes, que de vegades sembla que ofegaran el gra de blat bo que vas rebre…

—Arrenca-les d'una vegada! Et basta la gràcia de Déu. No temis que deixin un buit, una ferida… El Senyor hi posarà nova llavor seva: amor de Déu, caritat fraterna, ànsies d'apostolat… I, passat el temps, no restarà ni el més mínim rastre del jull: si ara, que hi ets a temps, l'extirpes d'arrel; i encara millor, si no dorms, i vigiles de nit el teu camp.

Sofreixes molt, perquè veus que no ets a l'altura. Voldries fer més i amb major eficàcia, però sovint actues del tot atabalat, o no t'hi atreveixes.

Contra spem, in spem! —viu d'esperança segura, contra tota esperança. Recolza't en aquesta roca ferma que et salvarà i t'empenyerà. És una virtut teologal, estupenda!, que t'animarà a avançar, sense por de fer-ne un gra massa, i t'impedirà d'aturar-te.

—No em miris així!: sí!, cultivar l'esperança vol dir enrobustir la voluntat.