Llistat de punts

Més aconsegueix aquell que importuna més de prop… Per tant, acosta't a Déu: esforça't a ser sant.

M'agrada comparar la vida interior a una indumentària, al vestit de bodes de què parla l'Evangeli. El teixit es compon de cada un dels hàbits o pràctiques de pietat que, com a fibres, fan consistent la tela. I així, igual que es menysprea un vestit amb un esquinç, encara que tota la resta estigui en bones condicions, si fas oració, si treballes…, però no ets penitent —o a l'inrevés—, la teva vida interior no és —per dir-ho així— íntegra.

¡Vejam quan t'assabentaràs que el teu únic camí possible és buscar amb afany la santedat!

Decideix-te —no t'ofenguis— a prendre Déu seriosament. Aquesta lleugeresa teva, si no la combats, pot acabar en una trista burla blasfema.

A voltes deixes anar el teu mal caràcter, que aflora, més d'una vegada, amb forassenyada duresa. D'altres, no t'ocupes d'endreçar el cor i el cap, perquè siguin estatge agradós per a la Santíssima Trinitat… I sempre, al final et quedes força lluny de Jesús, a qui coneixes poc…

—Així, mai no tindràs vida interior.

Iesus Christus, perfectus Deus, perfectus Homo —Jesucrist, perfecte Déu i perfecte Home.

Són molts els cristians que segueixen Crist, bocabadats davant la seva divinitat, però que l'obliden com a Home…, i fracassen en l'exercici de les virtuts sobrenaturals —malgrat tota aquesta baluerna externa de pietat—, perquè no fan res per adquirir les virtuts humanes.

Remei per a tot: santedat personal! —Per això, els sants han estat plens de pau, de fortalesa, d'alegria, de seguretat…

Fins ara no havies entès el missatge que els cristians portem als altres homes: l'amagada meravella de la vida interior.

Quin món nou els estàs posant al davant!

Quantes coses noves has descobert! —Amb tot, de vegades ets un ingenu, i et penses que ho has vist tot, que ja t'ho saps tot… Després, toques amb les teves mans la riquesa única i insondable dels tresors del Senyor, que sempre et mostrarà «coses noves», si tu respons amb amor i delicadesa: i aleshores comprens que et trobes al principi del camí, perquè la santedat consisteix en la identificació amb Déu, amb aquest Déu nostre, que és infinit, inexhaurible.

Amb l'Amor, més que amb l'estudi, és com s'arriba a comprendre les «coses de Déu».

Per això, has de treballar, has d'estudiar, has d'acceptar la malaltia, has de ser sobri… estimant!