Llistat de punts

Amb Déu, pensava, cada jornada em sembla més atractiva. Vaig vivint a «bocinets». Un dia considero magnífic un detall; un altre, descobreixo un panorama que abans no havia advertit… A aquest pas, no sé què passarà amb el temps. Després, he notat que Ell m'assegurava: doncs cada dia serà més gran la teva alegria, perquè aprofundiràs més i més en l'aventura divina, en el «embolic» tan gran on t'he ficat. I comprovaràs que Jo no et deixo.

Et trobes en una actitud que et sembla força estranya: per una banda, empetitit, quan mires cap a dins; i, per l'altra, segur, animat, quan mires cap amunt.

—No t'hi amoïnis: és el senyal que et vas coneixent millor i, això sí que importa!, que el vas coneixent millor a Ell.

Si s'abandona l'oració, primer es viu de les reserves espirituals…, i després, de la trampa.

Et falta vida interior: perquè no portes a l'oració les preocupacions dels teus i el proselitisme; perquè no t'esforces a veure-hi clar, a treure propòsits concrets i a complir-los; perquè no tens visió sobrenatural en l'estudi, en la feina, en les teves converses, en el teu tracte amb els altres…

—¿Com vas de presència de Déu, conseqüència i manifestació de la teva oració?

Fins ara no havies entès el missatge que els cristians portem als altres homes: l'amagada meravella de la vida interior.

Quin món nou els estàs posant al davant!

Encara que afirmes que el segueixes, d'una manera o d'una altra, pretens sempre obrar «tu», segons els «teus» plans, i amb les «teves» soles forces. —Però el Senyor ha dit: sine me nihil! —sense Mi, res no pots fer.

¿Has vist com s'estanquen les aigües als pantans, per als temps de sequera?… De la mateixa manera, per aconseguir aquesta igualtat de caràcter que necessites en el temps de dificultat, has d'estancar l'alegria, les raons clares i les llums que Déu t'envia.

En extingir-se les flamarades del primer entusiasme, l'avenç a les fosques es torna penós. —Però aquest progrés, que costa, és el més ferm. I després, quan menys ho esperis, cessarà la fosca i tornaran l'entusiasme i el foc. Persevera!

Encara no estimes el Senyor com l'avar les seves riqueses, com una mare el seu fill…, ¡encara et preocupes massa de tu mateix i de petiteses teves! Tot i això, notes que Jesús ja s'ha fet indispensable en la teva vida…

—Doncs, tan aviat com corresponguis completament a la seva crida, et serà també indispensable en cada un dels teus actes.

Quan et decideixis a ser mortificat, la teva vida interior millorarà i seràs molt més fecund.