Llistat de punts

Aure audietis, et non intelligetis: et videntes videbitis, et non perspicietis. Paraules ben clares de l'Esperit Sant: senten amb les pròpies orelles, i no entenen; miren amb els seus ulls, i no perceben.

¿Per què t'amoïnes si alguns, «veient» l'apostolat i coneixent la seva grandesa, no s'entreguen? Prega tranquil, i persevera en el teu camí: si aquests no es llancen, d'altres en vindran!

És deure de cada cristià portar la pau i la felicitat pels distints ambients de la terra, en una croada de fermesa i d'alegria, que remogui fins els cors mustis i podrits, i els enlairi cap a Ell.

Escolta'm bé i fes-me'n ressò: el cristianisme és Amor; el tracte amb Déu és diàleg eminentment afirmatiu; la preocupació pels altres —l'apostolat— no és un article de luxe, ocupació d'uns quants.

—Ara que ho saps, omple't de goig, perquè la teva vida ha adquirit un sentit completament distint, i sigues conseqüent.

Quan hi ha zel per les ànimes, sempre es troba gent bona, sempre es descobreix terreny adobat. No hi ha disculpa!

Te n'has de convèncer: allí també n'hi ha molts que poden entendre el teu camí; ànimes que —conscientment o inconscientment— cerquen Crist i no el troben. Però «¿com sentiran a parlar d'Ell, si ningú no els en parla?».

No em diguis que tens cura de la teva vida interior, si no fas un apostolat intens, sense pausa: el Senyor —a Qui tu m'assegures que tractes— vol que tots els homes se salvin.

No tots els ciutadans formen part de l'exèrcit regular. Però, quan és l'hora de la guerra tothom col·labora… I el Senyor ha dit: «no he vingut a portar la pau, sinó la guerra».

Es viu de manera tan precipitada, que la caritat cristiana ha passat a constituir un fenomen rar, en aquest món nostre; tot i que —si més no de nom— s'hi predica Crist…

—T’ho concedeixo. Però, ¿què fas tu que, com a catòlic, has d'identificar-te amb Ell i seguir les seves petjades?: perquè ens ha indicat que hem d'anar a ensenyar la seva doctrina a tots els pobles, a tots!, i en tots els temps.

Has tingut la gran sort de trobar mestres de debò, amics autèntics, que t'han ensenyat sense reserves tot allò que has volgut saber; no t'han calgut artificis per «robar-los» la seva ciència, perquè t'han indicat el camí més fàcil, tot i que a ells els hagi costat un dur treball i sofriments descobrir-lo… Ara, et toca a tu de fer un altre tant, amb aquest, amb aquell, amb tots!

El món està necessitant que espavilem els endormiscats, que animem els tímids, que guiem els desorientats; en un mot, que els enquadrem en les files de Crist, per tal que no es malbaratin tantes energies.

«En conec algunes i alguns que no tenen forces ni per a demanar socors», em dius disgustat i apenat. —No passis de llarg; la teva voluntat de salvar-te i de salvar-los pot ser el punt de partença de la seva conversió. A més, si fas memòria, t'adonaràs que a tu també et van allargar la mà.

Corres el gran perill de conformar-te amb viure —o de pensar que has de viure— com un «nen bo», que s'allotja en una casa ordenada, sense problemes, i que no coneix més que la felicitat.

Això és una caricatura de la llar de Natzaret: Crist, perquè portava la felicitat i l'ordre, va sortir a propagar aquests tresors entre els homes i dones de tots els temps.