Llistat de punts

Que no té temps?… Millor. Justament a Crist li interessen els que no tenen temps.

No et sorprenguis i no t'acovardeixis perquè t'ha retret que l'hagis posat davant per davant de Crist, ni tampoc perquè hagi afegit, indignat: «ja no puc viure tranquil sense prendre una decisió…».

Encomana'l… És inútil que miris de tranquil·litzar-lo: potser li ha passat a primer pla una antiga inquietud, la veu de la seva consciència.

¿Tens dubtes de llançar-te a parlar de Déu, de vida cristiana, de vocació… perquè no vols fer sofrir?… Oblides que no ets tu qui crida, sinó Ell: ego scio quos elegerim —jo sé bé els qui tinc escollits.

A més, em disgustaria que, darrera aquests falsos respectes, s'hi amagués la comoditat o la tebiesa: ¿a aquestes altures t'estimes més una pobra amistat humana que l'amistat de Déu?

Has tingut una conversa amb aquest, amb aquell, amb l'altre, perquè et consumeix el zel per les ànimes.

Aquell va agafar por; l'altre consultà un «prudent», que l'ha orientat malament… —Persevera: que ningú no pugui després excusar-se afirmant quia nemo nos conduxit —que ningú no ens ha cridat.

No t'espantis ni et sorprenguis, davant l'obstinació d'alguns. Mai no deixarà d'haver-hi fatus que esgrimiran, donant-se to de cultura, l'arma de la seva ignorància.

¡Quina pena comprovar com marxen units, per passions distintes —però units contra els cristians, fills de Déu—, els qui odien el Senyor i alguns que afirmen que estan al seu servei!

En certs ambients, sobretot en els de l'esfera intel·lectual, s'aprecia i es palpa com una consigna de sectes, servida de vegades fins i tot per catòlics, que —amb cínica perseverança— manté i propaga la calúmnia, per tal de projectar ombres damunt l'Església, o damunt persones o entitats, contra tota veritat i tota lògica.

Resa diàriament, amb fe: ut inimicos Sanctae Ecclesiae —enemics, perquè així es proclamen ells— humiliare digneris, te rogamus audi nos! Que confongueu, Senyor, els qui us persegueixen, amb la claredat de la vostra llum, que estem decidits a propagar.

¿Que és vella aquesta idea del catolicisme, i per tant inacceptable?… —Més antic és el sol, i no ha perdut la seva llum; més arcaica l'aigua, i encara lleva la set i refresca.