Llistat de punts

¿La Creu sobre el pit?... —Bé. Però... la Creu damunt l’espatlla, la Creu a la teva carn, la Creu a la teva intel·ligència. —Així viuràs per Crist, amb Crist i en Crist: només així seràs apòstol.

Ànima d’apòstol: primer, tu. —Ha dit el Senyor, per sant Mateu: «Molts em diran el dia del judici: ¡Senyor, Senyor! ¿Que potser no hem profetitzat en el teu nom i llençat en el teu nom els dimonis i fet tot de miracles? Llavors jo els replicaré: no us he conegut mai com a meus; allunyeu-vos de mi, operaris del mal».

No sigui que —diu sant Pau—, havent predicat als altres, arribi jo a ser reprovat.

El geni militar de sant Ignasi ens presenta el dimoni que fa una crida d’innombrables diables i els escampa per estats, províncies, ciutats i llocs, després d’haver-los fet «un sermó», en què els alliçona sobre com han de collar amb ferros i cadenes, no deixant ningú en particular sense lligam...

Em deies que volies ser cabdill: i... ¿de què serveix un cabdill engrillonat?

Mira: els apòstols, amb totes les seves misèries patents i innegables, eren sincers, senzills..., transparents.

Tu també en tens, de misèries patents i innegables. —Tant de bo que no et falti senzillesa.

Expliquen d’una ànima que, quan li deia al Senyor en l’oració: «Jesús, t’estimo», va sentir aquesta resposta del cel: «Obres són amors i no bones raons».

Pensa si potser no et mereixes tu també aquest retret afectuós.

El zel és una bogeria divina d’apòstol, que et desitjo, i té aquests símptomes: fam de tractar el Mestre; preocupació constant per les ànimes; perseverança, que res no fa defallir.

No t’adormis sobre els llorers. —Si, humanament parlant, aquesta posició és incòmoda i poc gallarda, ¿què passarà quan els llorers —com ara— no siguin teus, sinó de Déu?

A l’apostolat hi vas a sotmetre’t, a fer-te no res: no a imposar el teu criteri personal.

No sigueu mai homes o dones d’acció llarga i oració curta.

Procura viure de tal manera que sàpigues, voluntàriament, privar-te de la comoditat i benestar que trobaries malament en els hàbits d’un altre home de Déu.

Mira que ets el gra de blat de què parla l’Evangeli. —Si no t’enterres i mors, no hi haurà fruit.

Sigueu homes i dones del món, però no sigueu homes o dones mundans.

No oblidis que la unitat és símptoma de vida: desunir-se és putrefacció, senyal cert de ser un cadàver.

El menyspreu i la persecució són beneïdes proves de la predilecció divina, però no hi ha prova i senyal de predilecció més bonica que aquesta: passar ocults.