Llistat de punts

Voluntat. Es una característica molt important. No menyspreïs les coses petites, perquè en l’exercici constant de negar i negar-te en aquestes coses —que no són mai futileses, ni banalitats— enfortiràs, virilitzaràs, amb la gràcia de Déu, la teva voluntat, per tal de ser molt senyor de tu mateix, primer de tot. I després, guia, cap, ¡cabdill!... que obliguis, que empenyis, que arrosseguis, amb el teu exemple i amb la teva paraula i amb la teva ciència i amb el teu imperi.

¿Vols que et digui tot el que penso del «teu camí»? —Doncs, mira: que si correspons a la crida, treballaràs per Crist com qui més: que si et fas home d’oració, tindràs la correspondència que et deia abans i buscaràs, amb fam de sacrifici, les feines més dures...

I seràs feliç aquí i felicíssim després, en la Vida.

Llença lluny teu la desesperança que et produeix el coneixement de la teva misèria. —És veritat: pel teu prestigi econòmic, ets un zero..., pel teu prestigi social, un altre zero..., i un altre per les teves virtuts, i un altre pel teu talent...

Però, a l’esquerra d’aquestes negacions, hi ha Crist... i ¡quina xifra incommensurable en resulta!

Rectitud de cor i bona voluntat: amb aquests dos elements i la mirada posada a complir allò que Déu vol, veuràs fetes realitat les teves il·lusions d’Amor i saciada la teva fam d’ànimes.

No et desanimis mai si ets apòstol. —No hi ha contradicció que no puguis superar. —¿Per què estàs trist?

Esglaons: Resignar-se amb la Voluntat de Déu: Conformar-se amb la Voluntat de Déu: Voler la Voluntat de Déu: Estimar la Voluntat de Déu.

Voldries atraure al teu apostolat aquell home savi, aquell altre poderós, aquell ple de prudència i virtuts.

Prega, ofereix sacrificis i treballa’ls amb el teu exemple i la teva paraula. —¡No venen! —No perdis la pau: és que no fan falta.

¿Et penses que no hi havia contemporanis de Pere, savis, i poderosos, i assenyats, i virtuosos, fora de l’apostolat dels primers dotze?

M’escrius: «El desig tan gran que tots tenim perquè això marxi i es dilati sembla que es convertirà en impaciència. ¿Quan és que salta, que esclata..., quan veurem nostre el món?».

I afegeixes: «El desig no serà inútil si el desfoguem coaccionant, importunant el Senyor: llavors tindrem un temps formidablement guanyat».