Llistat de punts

¡Com reies, noblement, quan et vaig aconsellar que posessis els teus anys de joventut sota la protecció de sant Rafael!: perquè et dugui a un matrimoni sant, com al jove Tobies, amb una noia bona i bonica i rica —et vaig dir, bromista.

I després, ¡que pensatiu que et vas quedar!, quan vaig continuar aconsellant-te que et posessis també sota el patrocini d’aquell apòstol adolescent, Joan: per si el Senyor et demanava més.

Et reconeixes miserable. I ho ets. —Malgrat tot —més encara: per això— Déu et va buscar.

—Sempre fa servir instruments desproporcionats: perquè es vegi que l’«obra» és seva.

—A tu només et demana docilitat.

Sigues instrument: d’or o d’acer, de platí o de ferro..., gran o xic, polit o tosc...

—Tots fan servei: cadascun té la seva comesa pròpia. Igual que en les coses materials: ¿qui gosarà dir que és menys útil el xerrac del fuster que les pinces del cirurgià?

—El teu deure és ser instrument.

Bé. ¿I què? —No entenc com et pots retraure d’aquesta labor d’ànimes —si no és per oculta supèrbia: et creies perfecte—, perquè el foc de Déu que et va captivar, a més de la llum i el caliu que t’entusiasmen, doni de vegades el fum de la feblesa dels instruments.

De feina... n’hi ha. —Els instruments no poden estar rovellats. —Les normes per evitar el rovell i el verdet també existeixen. —N’hi ha prou amb practicar-les.

Nonne hic est fabri filius? Nonne hic est faber, filius Mariae? —¿Que potser no és aquest el fill de l’artesà? ¿Que no és l’artesà fill de Maria?

—Això, que van dir de Jesús, és molt possible que ho diguin de tu, amb una mica de desconcert i una altra mica de burla, quan «definitivament» vulguis complir la Voluntat de Déu, ser instrument: Però, ¿aquest no és aquell?...

—Calla. I que les teves obres confirmin la teva missió.

Ara, que t’hi has entregat, demana-li una vida nova, un «ressegellament»: per donar fermesa a l’autenticitat de la teva missió d’home de Déu.