Llistat de punts
«Maria va triar la millor part», es llegeix al sant Evangeli. —Allà la tenim, bevent les paraules del Mestre. En una aparent inactivitat, prega i estima. —Després, acompanya Jesús en les predicacions per ciutats i poblets.
Sense oració, ¡que difícil que és acompanyar-lo!
Si no tractes Crist en la pregària i en el Pa, ¿com el vols fer conèixer?
Et diré, plagiant la frase d’un autor estranger, que la teva vida d’apòstol val allò que val la teva oració.
¿Motius per a la penitència? Desgreuge, reparació, petició, acció de gràcies: mitjà per tirar endavant...: per tu, per mi, pels altres, per la teva família, pel teu país, per l’Església... I mil motius més.
Una característica molt important de l’home apostòlic és estimar la Missa.
No sigueu mai homes o dones d’acció llarga i oració curta.
Procura viure de tal manera que sàpigues, voluntàriament, privar-te de la comoditat i benestar que trobaries malament en els hàbits d’un altre home de Déu.
Mira que ets el gra de blat de què parla l’Evangeli. —Si no t’enterres i mors, no hi haurà fruit.
Si voleu donar-vos a Déu en el món, abans que savis —elles no cal que siguin sàvies: n’hi ha prou que siguin discretes1—, heu de ser espirituals, molt units al Senyor per l’oració: heu de dur un mantell invisible que cobreixi tots i cadascun dels vostres sentits i potències: pregar, pregar i pregar; expiar, expiar i expiar.
Els qui, deixant l’acció als altres, preguen i pateixen, no brillaran aquí, però ¡com lluirà la seva corona al regne de la Vida! —¡Beneït sigui «l’apostolat del sofriment»!
Un altre dels punts més comentats de Camí. Quan es va escriure aquest llibre, els anys 30 —i aquest text concret és dels més antics: està datat l’agost de l’any 1931—, les dones amb estudis superiors a Espanya eren l’excepció, tot i que l’autor ja en aquell moment animava les joves que tractava que, si se sentien atretes per la vocació universitària, la seguissin. El que sembla que pretén amb la seva afirmació és senzillament conhortar les que no haguessin emprès la via de la segurament mal anomenada «saviesa», que eren llavors la immensa majoria, o no es veiessin amb cor de fer-ho. Igualment, és important tenir en compte què significava també «discret» en el llenguatge de l’època: vegeu, p. ex., els n. 880, 887 i 890. De fet, l’autor escrivia un any després sobre ell mateix que es conformava amb «ser discret, no ignorant» (Apunts íntims, 3 abril 1932). Cal tenir en compte, finalment, l’argument del text: avisa que abans de ser savis o sàvies, discrets o discretes, hi ha altres coses més importants en el «camí» que ell proposa, tant per als homes com per a les dones.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/camino/5659/ (09/05/2024)