Llistat de punts

Missioner. —Somies amb ser missioner. Tens vibracions com les de Xavier: i vols conquerir per a Crist un imperi. —¿El Japó, la Xina, l’Índia, Rússia..., els pobles freds del nord d’Europa, o Amèrica, o Àfrica, o Austràlia?

—Fomenta aquests incendis dins del teu cor, aquests delits d’ànimes. Però no m’oblidis que ets més missioner «obeint». Lluny geogràficament d’aquells camps d’apostolat, treballes «aquí» i «allà»: ¿no sents —¡com Xavier!— el braç cansat després d’administrar a tants el baptisme?

Fe viva i penetrant. Com la fe de Pere. —Quan la tinguis —ho ha dit Ell— apartaràs les muntanyes, els obstacles, humanament insuperables, que s’oposin a les teves empreses d’apòstol.

En les hores de lluita i de contradicció, quan potser «els bons» omplin d’obstacles el teu camí, alça el teu cor d’apòstol: escolta Jesús que parla del gra de mostassa i del llevat. —I digues-li: Edissere nobis parabolam —explica’m la paràbola.

I sentiràs la joia de contemplar la victòria futura: els ocells del cel aixoplugats sota el teu apostolat, ara incipient; i tota la pasta fermentada.

Deus meus es tu, et confitebor tibi: Deus meus es tu, et exaltabo te. —Tu ets el meu Déu, i et confessaré: Tu ets el meu Déu, i t’exalçaré. —Un bonic programa... per a un apòstol de la teva talla.

Sembrar. —Va sortir el sembrador... Sembra pertot arreu, ànima d’apòstol. —El vent de la gràcia s’emportarà la llavor si el solc on va caure no és digne... Sembra, i estigues segur que la sement arrelarà i donarà el seu fruit.

M’explico que pateixis quan enmig de la teva forçada inactivitat penses en la feina que hi ha per fer. —El cor no et cap dins el planeta, i s’ha d’emmotllar... a una tasca oficial minúscula.

Però, ¿per a quan deixem el Fiat?...

Joiosament et beneeixo, fill, per aquella fe en la teva missió d’apòstol que et va dur a escriure: «No hi ha dubte: l’avenir és segur, potser a desgrat de nosaltres. Però cal que nosaltres, el cos, siguem una sola cosa amb el Cap —ut omnes unum sint!— per l’oració i pel sacrifici».