Llistat de punts

Em dius, d’aquest amic teu, que freqüenta els sagraments, que és de vida neta i bon estudiant. —Però que no «encaixa»: si li parles de sacrifici i d’apostolat, s’entristeix i se te’n va.

No t’ha de preocupar. —No és un fracàs del teu zel: és, a la lletra, l’escena que narra l’Evangelista: «Si vols ser perfecte, ves i ven tot el que tens i dona-ho als pobres» (sacrifici)... «i vine després i segueix-me» (apostolat).

L’adolescent abiit tristis —es retirà també entristit: no va voler correspondre a la gràcia.

Ets, entre els teus —ànima d’apòstol—, com la pedra caiguda al llac. —Produeix, amb el teu exemple i la teva paraula, un primer cercle..., i aquest, un altre... i un altre, i un altre... Cada vegada més ample.

¿T’adones ara de la grandesa de la teva missió?

No tinguis enemics. —Has de tenir només amics: amics... de la dreta —si t’han fet bé o te’n volien fer— i... de l’esquerra —si t’han perjudicat o han intentat perjudicar-te.

D’acord: més bona feina fas amb aquesta conversa familiar o amb aquella confidència aïllada que perorant —¡espectacle, espectacle!— en un lloc públic davant milers de persones.

Amb tot, quan cal perorar, perora.

És ben cert que n’he dit, del teu apostolat discret, «silenciosa i operativa missió». —I no haig de rectificar res.

Em sembla tan bé la teva devoció pels primers cristians, que faré tot el que pugui per fomentar-la, perquè exercitis —com ells—, cada dia amb més entusiasme, aquest apostolat eficaç de discreció i de confidència.

Quan posis en pràctica el teu «apostolat de discreció i de confidència», no em diguis que no saps què dir. —Perquè —et diré amb el salm— Dominus dabit verbum evangelizantibus virtute multa —el Senyor posa en la boca dels seus apòstols paraules plenes d’eficàcia.

Aquestes paraules, deixades anar tan oportunament a l’orella de l’amic que dubta; aquella conversa orientadora, que vas saber provocar a temps; i el consell professional, que millora la seva tasca universitària; i la discreta indiscreció, amb què li suggereixes insospitats horitzons de zel... Tot això és «apostolat de la confidència».

«Apostolat dels àpats»: és la vella hospitalitat dels patriarques, amb el caliu fraternal de Betània. —Quan es practica, sembla que s’hi entreveu Jesús, que presideix, com a casa de Llàtzer.

Urgeix recristianitzar les festes i els costums populars. —Urgeix evitar que els espectacles públics es trobin en aquesta alternativa: o encongits o pagans.

Demana al Senyor que hi hagi qui treballi en aquesta tasca d’urgència, que podem anomenar «apostolat de la diversió».

De l’«apostolat epistolar» me’n fas un bon panegíric. —Escrius: «No sé com esborrallar paper parlant de coses que puguin ser útils a qui rep la carta. Tan bon punt començo, li dic al meu Custodi que si escric és a fi que serveixi d’alguna cosa. I, encara que no digui més que bajanades, ningú no em pot treure —ni treure-li— l’estona que he passat demanant allò que sé que més necessita l’ànima a qui va adreçada la carta».

«La carta em va agafar en uns dies tristos, sense cap motiu, i em va animar d’allò més llegir-la, sentint com treballen els altres». —I un altre: «M’ajuden les seves cartes i les notícies dels meus germans, com un somni feliç davant la realitat de tot allò que palpem...». —I un altre: «¡Quina alegria rebre aquestes lletres i saber-me amic d’aquests amics!» —I un altre i mil: «He rebut carta d’en Tal i m’avergonyeix pensar en la meva falta d’esperit comparat amb ells».

¿Oi que és eficaç l’«apostolat epistolar»?