Llistat de punts
No tinguis esperit esquifit. —Engrandeix el cor fins que sigui universal, «catòlic».
No volis com l’aviram quan et pots enlairar com les àguiles.
¿Adotzenar-te? ¿¡Tu... un de tants!? ¡Si has nascut per a cabdill!2 Entre nosaltres no hi ha lloc per als tebis. Humilia’t i Crist et tornarà a encendre amb focs d’Amor.
Tens ambicions...: de saber... de guiar... de ser audaç.
Bé. Molt bé. —Però... per Crist, per Amor.
¡Cabdills!... Virilitza la teva voluntat per tal que Déu et faci cabdill. ¿No veus com es mouen les maleïdes societats secretes? Mai no s’han guanyat les masses. —Dins els seus cataus formen un grapat d’homes-diables que s’agiten i que esvaloten les multituds, embogint-les, perquè vagin darrere d’ells al precipici de tots els desordres... i a l’infern. —Ells porten una llavor maleïda.
Si tu vols..., portaràs la paraula de Déu, beneïda mil i mil vegades, que no pot fallar. Si ets generós..., si correspons, amb la teva santificació personal, obtindràs la dels altres: el regnat de Crist: que omnes cum Petro ad Jesum per Mariam.
Tu ets sal, ànima d’apòstol. —Bonum est sal —la sal és bona, es llegeix en el sant Evangeli, si autem sal evanuerit —però si la sal es desvirtua..., no val res, ni per a la terra, ni per als fems; es llença fora com a inútil.
Tu ets sal, ànima d’apòstol. —Però, si et desvirtues...
Expliquen d’una ànima que, quan li deia al Senyor en l’oració: «Jesús, t’estimo», va sentir aquesta resposta del cel: «Obres són amors i no bones raons».
Pensa si potser no et mereixes tu també aquest retret afectuós.
Tingues present, fill meu, que no ets només una ànima que s’uneix a unes altres ànimes per fer una cosa bona.
Això és molt..., però és poc. —Ets l’apòstol que compleix un manament imperatiu de Crist.
«Cabdill» no tenia, els primers anys trenta del segle passat (i abans), cap connotació directament política, encara que alguns polítics, de la dreta o de l’esquerra, la utilitzessin, com la feien servir en molts altres àmbits. Qualsevol cap de qualsevol organització —fins i tot el Papa de Roma—podia ser anomenat o tractat com a cabdill, que era una manera de parlar d’una persona principal, sense més valoracions. L’autor, aquí, encoratja tots els lectors perquè se sentin cridats per Déu a abandonar l’anonimat, com a cristians, i a ser conscients de la seva responsabilitat social. Poc després, l’abús polític de «cabdill» faria que esdevingués un mot clarament connotat. Però llavors Consideraciones espirituales (1934) —d’on surten gairebé tots els punts que inclouen aquesta paraula—, ja feia temps que havia estat publicat. La referència documental més antiga d’aquesta paraula, a Camí, és de juny de 1930 (n. 833).
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/camino/5666/ (09/05/2024)