Llistat de punts

Voluntat. —Energia. —Exemple. —Allò que cal fer es fa... Sense vacil·lar... Sense miraments...

Altrament, ni Cisneros hauria estat Cisneros;¹ ni Teresa de Ahumada, santa Teresa...; ni Iñigo de Loyola, sant Ignasi...

¡Déu i audàcia! —Regnare Christum volumus!

No oblidis que abans d’ensenyar cal fer. —Coepit facere et docere, diu de Jesucrist l’Escriptura santa: començà a fer i a ensenyar.

—Primer, fer. Perquè tu i jo n’aprenguem.

Quan s’agiten, «fent de cap» de manifestacions exteriors de religiositat, persones professionalment mal conceptuades, de segur que us venen ganes de dir-los a cau d’orella: ¡Si us plau, tinguin la bondat de ser menys catòlics!

Si tens una posició oficial, tens també uns drets, que neixen de l’exercici d’aquest càrrec, i uns deures.

—Et desvies del teu camí d’apòstol, si, amb motiu —o amb excusa— d’una obra de zel, deixes incomplerts els deures del càrrec. Perquè em perdràs el prestigi professional, que és justament el teu «ham de pescador d’homes».

Si et veuen defallir... i ets un cap, no és estrany que es malmeti l’obediència.

Molts falsos apòstols, malgrat ells, fan bé a la massa, al poble, per la virtut mateixa de la doctrina de Jesús que prediquen, encara que no la practiquin.

Però no es compensa, amb aquest bé, el mal enorme i efectiu que fan matant ànimes de cabdills, d’apòstols, que s’allunyen, fastiguejades, dels qui no fan allò que ensenyen als altres.

Per això, si no volen dur una vida íntegra, no han de posar-se mai a la primera fila, com a caps de grup, ni ells, ni elles.

Cares llargues..., maneres brusques..., posat ridícul..., aire antipàtic: ¿Així esperes animar els altres a seguir Crist?

Amb el bon exemple se sembra bona llavor; i la caritat obliga a sembrar a tothom.

No us preocupeu si per les vostres obres «us coneixen». —És la bona olor de Crist. —A més a més, treballant sempre exclusivament per Ell, alegreu-vos que es compleixin aquelles paraules de l’Escriptura: «Que vegin les vostres obres bones i glorifiquin el vostre Pare que està en el cel».

Que, quan et tractin, no puguin exclamar allò que, amb força raó, cridava una determinada persona: «N’estic d’honrats fins aquí...» I es tocava el cim del cap.